INICI

SEÜL I L’URBANISME DESENVOLUPAMENTALISTA A COREA DEL SUD

Si no hi vas poder assistir, pots recuperar la presentació a YouTube.

Dimecres 21 de febrer, 18:30 – Sala d’Actes COAC

L’explicació del creixement urbà de Seül durant la segona meitat del segle XX està vinculada a quatre aspectes superlatius: la ciutat és avui dia una de les metròpolis més poblades, denses i riques del món. També és una de les capitals més desequilibrades respecte al seu territori, ja que gairebé el 50% de la població de Corea del Sud resideix a l’àrea metropolitana (aproximadament 24 milions de persones en comparació amb els 55 milions a tot el país). 

Tot i que altres ciutats poden exhibir característiques semblants, el que destaca en el cas de Seül és el ritme frenètic amb què va experimentar el seu desenvolupament. És ampliament conegut que Corea del Sud era un dels països més pobres a les acaballes de la guerra de Corea (1950-53), amb un PIB per càpita de només 79 dòlars al 1960. En menys d’una generació, el 2007, aquesta xifra havia augmentat fins als 20.000 dòlars. Aquest extraordinari creixement econòmic, conegut com el ‘Miracle al riu Han’, es va fonamentar en la implementació de polítiques econòmiques desenvolupamentalistes. El boom econòmic va anar acompanyat d’una expansió demogràfica sense precedents: entre 1955 i 1990, la població de Seül va passar de 1,58 milions a 10,4 milions, un augment de més de 250.000 persones anuals. Aquestes explosions demogràfiques i econòmiques, juntament amb la concentració d’oportunitats a la capital, van tenir un impacte directe en el desenvolupament urbà. L’índex d’urbanització del país va passar del 28% el 1960 al 85% l’any 2000. La pressió urbanitzadora es va manifestar principalment a través de la demanda d’habitatge, exacerbant la ja existent escassetat des del temps de la colonització japonesa (1910-1945).

La xerrada abordarà l’urbanisme de Seül i de Corea del Sud com a producte i alhora com a instrument del procés modernitzador característic del que es coneixen com a ‘Quatre Dragons Asiàtics’ de l’Àsia de l’est: Singapur, Corea del Sud, Taiwan i Hong Kong. Els accelerats creixements demogràfics i urbans d’aquests països, juntament amb les economies altament dirigides en un context postcolonial i de Guerra Freda han donat lloc a fenòmens urbans que no són simples reproduccions de models occidentals, sinó que defineixen un urbanisme modern alternatiu per dret propi: l’urbanisme desenvolupamentalista asiàtic.

La presentació caracteritzarà aquesta forma d’entendre l’entorn construït i de fer ciutat a Corea del Sud a partir d’una sèrie de paradigmes definitoris: la ciutat dual, la urbanització linial, la ciutat estandarditzada, l’urbanisme defensiu i els polígons com a fragments urbans.

Marc Brossa és llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) l’any 2000. Exerceix professionalment a Jornet-Llop-Pastor fins al 2002, moment en que continua els seus estudis amb un master en urban design a Columbia University, gràcies a una beca de La Caixa. Durant aquest període, s’introdueix en el discurs del Landscape Urbanism, el qual li ofereix una perspectiva renovada sobre la conceptualització de la ciutat i el seu entorn. Aquest interès el porta a treballar en despatxos a l’avantguarda de la disciplina com ara StoSS a Boston i Field Operations a Nova York. Aquesta experiència culmina amb la seva participació en la proposta guanyadora d’Europan 8 a Noruega el 2006, en col·laboració amb Julio Salcedo. A més, aprofita l’oportunitat d’impartir classes de taller de projectes al màster d’Urban Design a Columbia University.

Amb la intenció de aprofundir en el camp de l’urbanisme, el 2009 inicia els estudis de doctorat al Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori (DUOT) de la UPC. La seva fascinació pel fenomen urbà asiàtic el porta a desenvolupar una tesi sobre els polígons d’habitatge massiu a Seül, defensada amb èxit el 2020 sota la supervisió de Carlos Llop.

Durant el transcurs de la seva recerca doctoral, Marc Brossa estableix vincles amb la University of Seoul, on actualment ocupa el càrrec d’associate professor. El 2021, comissaria l’exposició ‘Global Studios’ en el context de la tercera edició de la Seoul Biennale of Architecture and Urbanism, dirigida per Dominique Perrault. Els àmbits de recerca de Marc Brossa abasten temes com l’habitatge, l’urbanisme desenvolupamentalista i la regeneració urbana.

Inscriu-te a la sessió aquí!

ABRAÇAR EL CANVI – L’URBANISME DE BELGRAD, ENTRE L’HERÈNCIA DEL PASSAT I ELS REPTES DEL FUTUR.

Dilluns 23 d’octubre, 18:00h

Belgrad va ser la capital de l’antiga Iugoslàvia i ara ho és de Sèrbia, un dels estats dels Balcans Occidentals. Assentada a la desembocadura dels rius Sava i Danubi, en una cruïlla geogràfica i per tant històrica, ha estat demolida i reconstruïda moltes vegades, ha canviat de paper de capital a ciutat fronterera i ha acollit diverses cultures, religions i exèrcits, cosa que ha contribuit a la seva identitat urbana. Els visitants solen trobar-la encantadora, vibrant i acollidora, però rarament bella.

La ciutat ha evolucionat al voltant de tres nuclis urbans diferents, abastant el nucli verd i natural: la Fortalesa de Belgrad, amb capes des del Neolític; el nucli antic de Zemun, amb la Torre del Mil·lenni hongarès; i el Nou Belgrad, reconegut per la comunitat arquitectònica mundial com el pròsper patrimoni d’arquitectura moderna (MoMA, 2018). La varietat de tipologies urbanes i arquitectòniques la converteix en una destinació apassionant per a les escoles d’ arquitectura i planificació urbana. Per la seva ubicació als límits de la UE, recursos de sòl natural i sense construir, llargues riberes i densitats encara baixes, Belgrad s’ha convertit en un lloc atractiu per als promotors internacionals.

El “canvi” constant marca les ciutats contemporànies, i exigeix resiliència per part tant de les Institucions com dels planificadors urbans. La llarga tradició urbanística belgradina constitueix una bona base i un marc estricte per planificar la ciutat que s’enfronta a freqüents transicions econòmiques, polítiques i, recentment, climàtiques. Per això, les qüestions professionals comunes suposen avui més que mai un repte: equilibrar el nou desenvolupament i la identitat de la ciutat, la construcció massiva i el medi ambient saludable, i protegir activament el valuós patrimoni històric i natural.

Zaklina Gligorijevic es va llicenciar i doctorar en Urbanisme per l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Belgrad i va cursar un programa de postgrau SPURS al MIT, amb beca Humphrey. Va començar la seva carrera professional com a primera dona arquitecta al Centre de Planificació del Desenvolupament Urbà de Belgrad, del qual va arribar a ser Directora el 2002. Ha treballat a l’oficina de l’Arquitecte Municipal, on va dirigir el Departament de Planificació General i Espacial de l’ Institut de Planificació Urbana de Belgrad i va ocupar el càrrec de Directora General entre 2008-2012. Ha participat activament en diversos comitès de planificació urbana fins al 2013.

Ha signat diversos concursos de disseny urbà, projectes, estudis i plans, entre ells el Pla General de Belgrad el 2009, l’Estratègia de Desenvolupament de la Ciutat de Belgrad el 2011 i 2016, i ha participat en el desenvolupament d’estratègies nacionals d’habitatge i arquitectura. Ha organitzat conferències nacionals i internacionals, exposicions i reunions amb les ciutats de Barcelona i Viena (2009-2012), en el marc d’ISOCARP (2005-2014), i ha representat habitualment la ciutat de Belgrad i la professió urbanística en esdeveniments internacionals. Com a consultora urbana sènior, ha participat en projectes regionals i nacionals amb el GBM (Grup Banc Mundial), ONU-Hàbitat, UNOPS i projectes de l’IPA, i és planificadora llicenciada, actualment com a cap d’equip de projecte en part del programa Ciutats verdes, habitables i resilients del GBM a Sèrbia.