per Agàpit Borràs
Després dels models dels anys 1910 i 1920 de les New Towns angleses, lligades estretament al ferrocarril (transport públic).
Després de les malformacions americanes, Gated Communities, Sprawl, etc. lligades a la General Motors (transport privat) que varen arribar a casa nostra.
Després dels esforços que varem fer els anys 60 / 70 / 80, per evitar aquestes malformacions de les urbanitzacions perifèriques de les ciutats.
Després de desautoritzar el golf, l’esquí i el tennis, com a excusa per a perllongar el model.
Després dels esforços del planejament territorial per a reconduir aquestes malformacions el el territori.
Després que el Conseller s’anomeni de Territori i Sostenibilitat
…………………… i més
Que ara haguem d’anar al darrera per al megaprojecte de Eurovegas, amb un món de casinos i hotels sobre el territori, em sembla un insult a la intel·ligència
També en la febre de les urbanitzacions d’aquells anys, es deia que això creava llocs de treball i que aquest tema era prioritari…
Algú es va fer ric però el territori es va empobrir de per vida.
Encara que finalment no vingui a Catalunya, pel que sembla, però l’actitud de servilisme, darrera el model, és el que cal denunciar com a greu.
Al final de tot el llarg procés del planejament territorial, hem de recaure una altra vegada en aquests models ?
ENRIC PARÉ
23 febrer 2012 @ 15:52
A mi em recorda la película “Bienvenido Mr. Marshall”!
Penso que passarà de llarg, com allà, i anirà al Valdebebas” que toqui.
Camil
23 febrer 2012 @ 17:05
Tal i com es fan les coses, això, més que un atac a la inteligència, és simplement un despreci del sentit comú, que no ha de venir de nou, ja fa massa anys que ho patim per culpa de bona part dels nostres representants.
Dubto que l’urbanisme en majúscula -el planejament territorial-,tal i com s’ha acabat aprovant,pugui resoldre aquests temes de gran abast.
Recordeu allò de “….l’Ordenació del territori…”, potser ara vol dir, posar la terra a les ordres de ….la gran oportunitat, i no ho discutiu massa perquè encara se us assenyalarà com a antipatriotes.
Per cert avui és 23-F.
Joan Antoni Paez i Berga
23 febrer 2012 @ 18:14
Jo sempre havia pensat -dec ser un il·lús- que això de l’ordenació del territori i l’urbanisme eren coses sèries, amb resultats fruit d’estudis i meditacions. Però sembla que el peix al cove segueixi imperant, tots enlluernats per una inversió que ve a ser, més o menys, el mateix que el dèficit fiscal -o expol·li- de Catalunya respecte d’Espanya en un any. És a dir, si no hi hagués aquest dèficit en podriem fer una cada any, i pel nostre compte…
Per una vegada, desitjo ferventment perdre aquesta partida i que la guanyin els de Madrid.
FIDELA
23 febrer 2012 @ 19:06
Es una pena,sigue mandando DON DINERO.
Si 23 F
FIDELA
23 febrer 2012 @ 19:08
Agàpit Borràs, Tienes toda la razón.
Josep
23 febrer 2012 @ 19:22
He començat diverses vegades el text que pretenc escriure i no paren de sorgir-me frases massa repetides.
Tothom diu la seva respecte aquest moment de transició que estem vivint. El que si és clar, és que estem en transició. En unes jornades que vaig assistir recentment sobre les lleis òmnibus hi hagué un ponent brillant que va deixar entreveure on estem: el model cartesià d’origen medieval està deixant pas a un model fluid que intentarà adaptar-se en les situacions que s’esdevinguin. Les lleis i normes seran com un bonsai, amb branques que seran podades, apareixeran noves tiges, es doblegarà per adaptar-se a una nova geometria, o es podaran les arrels per introduir-lo a un nou recipient. L’ànima del bonsai potser serà fixa, però la resta canviant. Ens haurem d’acostumar a canvis constant a les lleis i les reglamentacions. Les lleis tindran objectius, com la laboral, i un cop assolits (o no) tornaran a canviar.
Aquesta tendència fa temps que va començar en el camp de l’arquitectura, quan es parlava de projectes-sistema, projectes-fluids, no-projectes… Però que en el fons s’esdevindrà arquitectura-kleenex: s’adaptarà al nas , serà suau i flonjo, ens donarà plaer (inclús es podrà usar dos o tres vegades), i ràpidament podrà ser evacuat amb les surgències corporals que hem eliminat. Hi haurà qui el llençarà al cubell de l’orgànica, com jo.
Parlar de l’urbanisme-kleenex és difícil, sigui perquè la geografia és més costosa de desplaçar o manipular. Però la reflexió que n’extrec és que s’està treballant l’urbanisme a una escala grollera, desconeguda. Catalunya es composa del mar, els pirineus i Gaudí. Amb això, i després de veure altres intervencions territorials en els darrers temps, aquesta proposta d’Eurovegas ni m’ha sorprès ni m’ha vingut de nou. No es tracta ni d’arquitectura ni d’urbanisme. Es tracta de sexe.
Mentrestant, ens haurem d’acostumar a un sistema canviant. Hi haurà qui pel camí es tornarà esquizofrènic, però tranquils, que dos pastilles ho arreglen tot.
joan carles
24 febrer 2012 @ 21:24
Això només es pararà per què es perd a favor de Madrid, i per que aquí, hi ha una societat civil que no estarà silenciosa davant un model de país ultralliberal, que estripa el territori, la societat i la cultura dels valors (llevar-se dora el matí) per fer un país de les “oportunitats”, potser perdudes. Els nostres SILENCIS que no varem tenir a la dictadura, ara ens poden perseguir molts anys.
Francesc
25 febrer 2012 @ 16:05
En només uns dies l’eix dels Pirineus i l’Eurovegas. Aquests episodis i la celeritat amb què es produeixen, tenen si més no la virtut de ser molt aclaridors com a símptomes de la situació que estem vivint i de fer palesa la definitiva fuita de cervells en la classe política.
alrun jimeno urban
28 febrer 2012 @ 16:31
Creo que tienes razón, no nos dejemos gobernar SOLO por el dinero que generan los juegos de azar y todo lo que conlleva ese mundo,
Anna Albó
26 març 2012 @ 21:26
Espero no veure Eurovegas al Baix Llobregat -i millor enlloc-. L’Agàpit té tota la raó. No respecta la planificació territorial, no respecta la legislació laboral i fiscal, no és sostenible ambientalment, ni socialment, ni tan sols econòmicament. No va cap a “l’excel·lència” de què tan es parla.
Adrià Calvo
2 abril 2012 @ 13:07
S’ha de tenir clar, estem en crisi, la turística és la principal industria a nivell estatal, però és aquesta realment la projecció de furtur que volem per al nostre país?
Per superar la crisi també podem anar a vendre les nostres mares als barris portuàris i els òrgans dels nostres fills al millor postor, però potser en ho repensarem.
Crec que des de l’agrupació hauriem de fer un pas endavant i fer pública l’oposició al projecte que preveu depredar un territori que ens ha costat molt de protegir.
No es únicament l’actitud de servilisme d’un govern que travessa l’atlàntic per presentar una rebaixa superiror a la capital de l’estat, es la questió de fons de la protecció dels pocs intrets sense edificar que queden a l’àrea metropolitana.
L’Ordenació del territori, com ens l’han ensenyat, com creiem que s’ha d’exercir, va més enllà de gestionar les figures legals del planejament, requereix una reflexió formal i social sobre el que és convenient i el que és prejudicial per a un indret.
ADA LLORENS
13 maig 2012 @ 13:19
Benvolgudes i benvolguts col.legues d’AAUC i “Eurovegas al COAC”
he vist que ens proposeu signar una peticiò al Degà del COAC perquè citi les Administracions a presentar el projecte d’Eurovegas al nostre Col.legi.
Probablement ja sabreu que existeix un Manifest sobre el nonat projecte d’Eurovegas que han suscrit ja més de 250 entitats de tot l’Estat, agrupades en un gran moviment autoanomenat Eurovegas ni aquí ni enlloc.
A la vista de les notícies aparegudes als mitjans ja es prou clar que Eurovegas pretèn un llimb legal en molts camps, p.ex. laboral i fiscal, prou inacceptable com per no entrar a considerar cap emplaçament ni cap projecte.
També s’han difós a bastament per les xarxes socials les xifres actuals d’atur a l’Estat de Nevada i les dades macroeconòmiques d’abans i desprès de la implantaciò de Las Vegas, que hauríen de ser dissuasòries per qualsevol Govern que sabés comptar.
Per la nostra professiò, ens afecta que a més Eurovegas pretengui també un llimb urbanístic, i que les autoritats estiguin considerant la possibilitat de destrossar un Parc Natural i un Parc Agrari, tant essencial per la nostra alimentació com el del Delta del Llobregat, saltant-se el Pla Director Urbanístic del Baix Llobregat i tots els POUMs corresponents, com si nosaltres i la poblaciò que hi viu haguessim traçat i consensuat durant anys papers mullats.
No val la pena perdre temps discutint qüestions d’integraciò estètico-paisatgístiques, doncs els models que ens arriben de Nevada, Singapore o Macao es denuncíen sols.
Us proposo doncs que ens saltem el debat del projecte inexistent, que tant de bo no existeixi mai enlloc, i debatem directament l’adhesiò del COAC al Manifest de les entitats cíviques del Baix Llobregat que porten temps treballant-hi i recollint amplis consensos arreu de l’Estat.
El manifest el podeu veure a: http://aturemeurovegas.wordpress.com/manifest/
Espero que convoqueu el Degà del COAC a una Assemblea per adherir-nos a aquest text.
Afectuosament
—
Ada Llorens
arquitecta, urbanista, paisatgista
admin
4 juny 2012 @ 19:07
Benvolguda Ada, gràcies pel comentari.
Únicament volíem fer un aclariment: la AAUC no ha proposat a cap del seus agrupats que signi cap petició. A nosaltres ens consta que el COAC, com institució professional, ja ha fet la proposta a la Generalitat i està a l’espera de la seva resposta.
Com agrupació, independentment de les opinions que cadascú pugui tenir personalment, ens sembla oportú i prudent, oferir l’oportunitat per què aquells que defensen el projecte, i que fins ara no han explicat rigurosament, ho puguin fer i tinguin l’oportunitat d’esvair els dubtes i les preocupacions que alguns tenim. Esperem que finalment ho facin i puguem extreure conclusions definitives.
Xavier Matilla, en nom de la Junta Directiva AAUC
Oscar Colom
27 juliol 2012 @ 7:38
Bon dia,
No perdeu el temps…tan si es fa com si no..Eurovegas no ha fara cap arquitecte Catala…ni Espanyol…aixo esta pensat i molt pensat per alguna corporacio d’arquitectura estrangera…aqui no tindrem res a pelar…Jo estic traballant a China i projectes com aquest aqui son normals…no despotriqueu tant dels macroprojectes, pq tant a Macao com altres llocs els que dirigim els projectes…en molts casos som arquitectes fets a casa…fets a Barcelona, Madrid…. A China estem intentant fer bona arquitectura…. cosa que a Barcelona en el meu cas la crisis no m’ha deixat seguir fent.
Una salutacio a tots,
Oscar Colom
n.col.:38.220/5