Arquitecte (1970) per la ETSAB (UPC). Doctor Arquitecte (1983) per la UPC. Tesi doctoral: “La vivienda masiva y la formación metropolitana de Barcelona”, dirigida per el Prof. Manuel de Solà Morales. Aquestes línies volen ser un reconeixement a la figura d’un professional i acadèmic de l’urbanisme, però alhora a un company de compromisos i il·lusions.
Son força les facetes des de les quals la tasca del nostre company Amador Ferrer s’ha transmès a generacions més joves i s’ha traduït en moltes de les nostres ciutats i territoris.
Una primera és la seva entrega incansable des de molt diversos àmbits a la causa de l’administració pública, tant a escala metropolitana, com municipal, en tasques de responsabilitat a Barcelona i Badalona.
Amador és segurament un dels millors exemples d’un civil servant, la senzilla i més bonica definició, que en llengua anglesa substitueix a la habitual de funcionari; un servidor públic en el millor dels sentits, una persona que dedica la major part part de la seva vida a la defensa dels interessos de la comunitat amb un rigor enraonat, sospesant l’aplicació de l’establert amb intel·ligència, fugint de una literalitat irreflexiva. Però alhora pensant contínuament sobre com millorar les tasques administratives més quotidianes, com treure-li, de manera pragmàtica, organitzada i eficient, el millor partit al coneixement que es va acumulant en processos a vegades feixucs, però no exempts de creativitat, i que poden servir per fer més amable la ciutat.
En el seu exercici com a professional urbanista, son moltes les viles i ciutats que han estat objecte de la seva atenció des del planejament. En tots els casos la seva feina es caracteritzava per l’esforç del coneixement precís i detallat, trepitjant tots els territoris; pel treball incansable i apassionat, que aprofitava caps de setmana per acostar-se a verificar sobre el terreny allò que pensava sobre el taulell; per estar sempre obert a nous enfocaments i per la seva obsessió per un ordre precís en tot allò que projectava; així com una atenció especial a la gestió i a la viabilitat de les operacions.
Des de l’acadèmia, primer a la Escola d’Arquitectura, després a La Salle, muntant de nou tot un departament d’urbanisme, va deixar força deixebles i una clara petjada en la seva feina. Amb la seva tesi doctoral i posteriors estudis va obrir un camp de recerca fonamental a casa nostra, el de la producció de l’habitatge social, i molt particularment, l’anàlisi dels polígons d’habitatge a l’àmbit metropolità de Barcelona; un estudi de referència per a entendre el procés de construcció de la Barcelona dels barris i metropolitana. Amb la participació en la direcció de treballs de recerca i tesis doctorals, com expert, membre de nombrosos tribunals i divulgador de la practica urbanística completa la seva faceta acadèmica, docent e investigadora, amb un llegat remarcable de coneixement i qualitat humana en la manera de fer.
