En memòria de Joan Blanch
Poques vegades la vida ens regala l’oportunitat de conèixer i tractar persones que, sense adonar-nos, ens canvien la manera de veure i entendre el que ens envolta, i ens ensenyen que, des de l’honradesa personal aplicada a la professió, podem millorar la vida dels altres.
Joan Blanch es va incorporar al 2007 a la Paeria com a coordinador de Planificació Urbanística amb l’objectiu d’impulsar el nou Pla d’Ordenació Urbanística (POUM). A partir d’aquell moment es va posar al capdavant d’un equip al qual va saber-nos contagiar el seu entusiasme. La immensa capacitat de treball, el rigor i la integritat que el caracteritzaven van fer que acabés dirigint tota la gestió urbanística de la Paeria.
Certament, abans d’entrar a la Paeria, ja havia mostrat els seu bon ofici, primer, com a arquitecte municipal de Balaguer, d’on era fill, i, més tard, com a cap del Servei d’Urbanisme de la Generalitat a Lleida. Però, va ser a la Paeria on va poder desplegar els seus profunds coneixements de la disciplina urbanística.
Eren molts els reptes que se li oferien. Calia ordenar el Parc Científic de Gardeny per tal de dona resposta a unes necessitats molt específiques; calia endreçar el Parc de les Basses d’Alpicat, un equipament valuós per als lleidatans tant per la memòria recent de tants ciutadans que l’havien gaudit a la infantessa com per a uns usos futurs sense definir; calia ordenar l’entorn de l’Estació, com a punt renovador de l’activitat cívica i econòmica de la ciutat; calia continuar amb la regeneració i revitalització del Centre Històric en el marc de la nova política d’habitatge que es volia engegar i, sobre tot, calia redactar un nou POUM que ajudés a Lleida i els seus habitants. Quants reptes!
Repte, aquesta és la paraula indubtablement lligada al Joan. Mai va tenir por dels reptes professionals, que entenia com la cerca de la millor solució per als ciutadans. I sempre els va emprendre amb la mateixa actitud, amb rigor, fermesa, energia i professionalitat, i, el que és més important, sense perdre la perspectiva humana que ha d’acompanyar al bon urbanista, perquè l’urbanisme, si no serveix per millorar la qualitat de vida i la dignitat de les persones, no és urbanisme.
Sens dubte, fou en la redacció del POUM quan més vam poder admirar la seva capacitat analítica i d’exploració de noves vies, sempre amb una actitud dialogant que no li impedia defensar amb fermesa els principis d’una ordenació pensada per trobar el difícil equilibri entre l’interès públic i el privat.
Acabada la seva etapa a la Paeria, va reincorporar-se com a cap del Servei d’Urbanisme de la Generalitat a Lleida, amb la il·lusió de començar una nova etapa, però malauradament, la malaltia ho va truncar. La va afrontar amb la força i dignitat que li eren pròpies. Els vents no li van ser propicis.
Des de la immensa buidor que ens provoca la seva pèrdua, volem reconèixer el privilegi d’haver gaudit de les seves ensenyances i del seu tracte. Descansi en pau l’arquitecte urbanista i amic Joan Blanch.
Laura Fortuny
Juan Antonio Manciñeiras
Marta Roig
