GENERAL

L’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes del COAC —en col·laboració amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Museu d’Història de Barcelona i l’IEC— organitzen un acte en memòria del company Joan Antoni Solans i Huguet, el proper dilluns 3 de febrer a les 18.30 hores que tindrà lloc al Teatre Poliorama de Barcelona.

A la trobada hi intervindran Joan Jofre i Torroella, president de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona; Alícia Casals i Gelpí, presidenta de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC); Jaume Miranda i Canals, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC; Josep Maria Carreras i Quilis, director de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques (Àrea Metropolitana de Barcelona); Joan Roca i Albert, director del Museu d’Història de Barcelona (Ajuntament de Barcelona); Agustí Serra Monté, secretari d’Hàbitat Urbà i Territori (Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya); Juli Esteban Noguera, arquitecte urbanista membre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya; i Oriol Nel·lo i Colom, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.

La cloenda anirà a càrrec de Josep Muntañola i Thornberg, president de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi; Joandomènec Ros i Aragonès, president de l’IEC; i Damià Calvet i Valera, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Consulteu el programa complet de la jornada.

El proper dimecres 15 de gener a les 19 h, es presentarà a la seu del COAC el nou concurs d’idees que convoca l’Àrea Metropolitana de Barcelona per repensar les infraestructures viàries.

L’organització col·lectiva de la mobilitat de les persones és un element determinant en la construcció espacial dels entorns urbans i de l’espai públic. Quan el model de mobilitat es basa exclusivament en l’ús individual de l’automòbil i la construcció de xarxes segregades, la ciutat i l’espai públic pateixen greus conseqüències, com la generació de barreres o la segregació de teixits urbans i espais naturals, entre altres. El Pla Director Urbanístic metropolità que està redactant l’AMB és un instrument que pot incidir de manera directa en la resolució de molts d’aquests conflictes vinculats amb la xarxa viària metropolitana.

“El futur de les infraestructures viàries”
L’AMB planteja aquest concurs d’idees com un procés de participació tècnica vinculat i alineat amb els objectius del PDU, la finalitat del qual és recollir estratègies i apostes que replantegin el futur rol de les infraestructures viàries metropolitanes i el seu encaix territorial i exemplificar-ho en els espais de trobada dels diferents elements d’aquestes infraestructures: els nusos.

Així, es convida els participants a fer propostes sobre algun dels 6 àmbits definits, que estan repartits per tot el territori metropolità. El concurs s’estructura en dues fases: la primera volta tindrà un caràcter més estratègic, de visió conjunta de l’àmbit o subsistema, i a la segona volta s’aprofundirà en el nus associat a l’àmbit escollit. Per cada àmbit, un màxim de 5 participants passaran a la segona volta.

El termini de presentació de sol·licituds per participar finalitzarà el 28 de febrer.

Inscriu-te a l’acte de presentació del 15 de gener.

Més informació
Consulta la pàgina web del concurs per conèixer els detalls de la convocatòria.
Descarrega els plecs tècnics i administratius.

Per a més informació sobre el Pla Director Urbanístic metropolità, clica aquí.

En memòria de Joan Blanch

Poques vegades la vida ens regala l’oportunitat de conèixer i tractar persones que, sense adonar-nos, ens canvien la manera de veure i entendre el que ens envolta, i ens ensenyen que, des de l’honradesa personal aplicada a la professió, podem millorar la vida dels altres.

Joan Blanch es va incorporar al 2007 a la Paeria com a coordinador de Planificació Urbanística amb l’objectiu d’impulsar el nou Pla d’Ordenació Urbanística (POUM). A partir d’aquell moment es va posar al capdavant d’un equip al qual va  saber-nos contagiar el seu entusiasme. La immensa capacitat de treball, el rigor i la integritat que el caracteritzaven van fer que acabés dirigint tota la gestió urbanística de la Paeria.

Certament, abans d’entrar a la Paeria, ja havia mostrat els seu bon ofici, primer, com a arquitecte municipal de Balaguer, d’on era fill, i, més tard, com a cap del Servei d’Urbanisme de la Generalitat a Lleida. Però, va ser a la Paeria on va poder desplegar els seus profunds coneixements de la disciplina urbanística.

Eren molts els reptes que se li oferien. Calia ordenar el Parc Científic de Gardeny per tal de dona resposta a unes necessitats molt específiques; calia endreçar el Parc de les Basses d’Alpicat, un equipament valuós per als lleidatans tant per la memòria recent de tants ciutadans que l’havien gaudit a la infantessa com per a uns usos futurs sense definir; calia ordenar l’entorn de l’Estació, com a punt renovador de l’activitat cívica i econòmica de la ciutat; calia continuar amb la regeneració i revitalització del Centre Històric en el marc de la nova política d’habitatge que es volia engegar i, sobre tot, calia redactar un nou POUM que ajudés a Lleida i els seus habitants. Quants reptes!

Repte, aquesta és la paraula indubtablement lligada al Joan. Mai va tenir por dels reptes professionals, que entenia com la cerca de la millor solució per als ciutadans. I sempre els va emprendre amb la mateixa actitud, amb rigor, fermesa, energia i professionalitat, i, el que és més important, sense perdre la perspectiva humana que ha d’acompanyar al bon urbanista, perquè l’urbanisme, si no serveix per millorar la qualitat de vida i la dignitat de les persones, no és urbanisme.

Sens dubte, fou en la redacció del POUM quan més vam poder admirar la seva capacitat analítica i d’exploració de noves vies, sempre amb una actitud dialogant que no li impedia defensar amb fermesa els principis d’una ordenació pensada per trobar el difícil equilibri entre l’interès públic i el privat.

Acabada la seva etapa a la Paeria, va reincorporar-se com a cap del Servei d’Urbanisme de la Generalitat a Lleida, amb la il·lusió de començar una nova etapa, però malauradament, la malaltia ho va truncar. La va afrontar amb la força i dignitat que li eren pròpies. Els vents no li van ser propicis.

Des de la immensa buidor que ens provoca la seva pèrdua, volem reconèixer el privilegi d’haver gaudit de les seves ensenyances i del seu tracte. Descansi en pau l’arquitecte urbanista i amic Joan Blanch.

 

Laura Fortuny

Juan Antonio Manciñeiras

Marta Roig