admin

Avui s’ha publicat al DOGC el text de la
LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del TRLU.

“In Memoriam”
Manuel de Solà-Morales 1939-2012

En Manuel ha estat per a tots els que ens ha preocupat i ocupat el fet urbà un referent únic i un exemple a seguir pel seu compromís i determinació vers la societat i la ciutat.

En Manuel ens deixa un ampli i variat repertori de projectes (http://www.manueldesola.com) , però sobretot ens deixa un univers de pensament, configurat a partir de reflexions i conceptes que tenen la virtut de comunicar sintèticament una manera optimista d’entendre la ciutat i la societat, i per tant de practicar l’urbanisme i l’arquitectura.

Volem recordar-lo a través d’alguns d’aquests conceptes recollits en tres documents.

1. La conferència “la urbanitat de l’arquitectura“, http://upcommons.upc.edu/video/handle/2099.2/1236, impartida com a lliçó inaugural del curs 2009-2010 a la Sala d’Actes de l’ETSAB.

2. L’entrevista que li varen fer al diari elPais el 12 d’octubre de 2008 on apareixia el titular “me interesa la piel de las ciudades” http://elpais.com/diario/2008/10/12/eps/1223792809_850215.html

3. Finalment recuperem les paraules amb que comença el seu article “Spazio, tempo e cittá” publicat l’any 1986, que serví d’introducció al llibre “Les formes del creixment urbà, una mena de biblia per als que ens emocionava l’urbanisme mentre estudiàvem….

“Toda la cuestión está en medir el tiempo con el espacio. Como en el baile, en que se describen anillos y distancias en el espacio como formas por las que representamos el ritmo, los pasos del tiempo musical, en la concepción urbanística hay que atreverse también a medir el tiempo sobre el espacio”.

Avui som una mica més orfes. I tenim la responsabilitat de projectar tot aquest pensament heretat cap al futur.

La Junta Directiva de l’AAUC

per Agàpit Borràs

Després dels models dels anys 1910 i 1920 de les New Towns angleses, lligades estretament al ferrocarril (transport públic).

Després de les malformacions americanes, Gated Communities, Sprawl, etc. lligades a la General Motors (transport privat) que varen arribar a casa nostra.

Després dels esforços que varem fer els anys 60 / 70 / 80,  per evitar aquestes malformacions de les urbanitzacions perifèriques de les ciutats.

Després de desautoritzar el golf, l’esquí i el tennis, com a excusa per a perllongar el model.

Després dels esforços del planejament territorial per a reconduir aquestes malformacions el el territori.

Després que el Conseller s’anomeni de Territori i Sostenibilitat

…………………… i més

Que ara haguem d’anar al darrera per al megaprojecte de Eurovegas, amb un món de casinos i hotels sobre el territori, em sembla un insult a la intel·ligència

També en la febre de les urbanitzacions d’aquells anys, es deia que això creava llocs de treball i que aquest tema era prioritari…

Algú es va fer ric però el territori es va empobrir de per vida.

Encara que finalment no vingui a Catalunya, pel que sembla, però l’actitud de servilisme, darrera el model, és el que cal denunciar com a greu.

Al final de tot el llarg procés del planejament territorial, hem de recaure una altra vegada en aquests models ?