El passat 2 de juliol vàrem celebrar la jornada que anualment té l’objectiu de presentar els projectes guanyadors dels premis “Catalunya d’Urbanisme” i “Territori” concedits per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori. En aquesta ocasió, la jornada es va celebrar en l’àmbit d’un dels projectes premiats: el Centre Ambiental “Bufalvent” del Consorci del Bages.
En la presentació la jornada, vàrem comptar amb en Ramon Bacardit Reguant, regidor d’urbanisme de la ciutat de Manresa, Ricard Jorba, gerent del Parc Ambiental així com amb els presidents de l’SCOT i l’AAUC, Margarida Castanyer i Sebastià Jornet respectivament. A continuació vàrem gaudir de la visita al Centre comentada per en Ricard Jorba.
Tot seguit els autors dels projectes premiats vàren presentar sintéticament els documents. Adjuntem a continuació un breu resum de les presentacions i els links per a què els que hi estigueu interessats pugueu consultar els documents complerts.
PREMI TERRITORI
Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, a càrrec de Josep Pintó (UdG)
Un dels objectius de l’Observatori del Paisatge de Catalunya és el d’informar, orientar, formar, sensibilitzar i contribuir a la reflexió sobre el paisatge en el seu sentit més ampli. Amb aquesta finalitat, una de les principals tasques de l’Observatori del Paisatge i que l’ha mantingut ocupat des de la seva creació és l’elaboració de set catàlegs de paisatge, un per a cada regió o àmbit territorial en què s’organitza actualment el planejament territorial a Catalunya (Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Comarques Gironines, Terres de Lleida, Regió Metropolitana de Barcelona i Terres de l’Ebre). Segons defineix la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, els catàlegs del paisatge són els documents de caràcter tècnic que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los.
El Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines és, com la resta dels sis catàlegs, un instrument innovador tant pel que fa a la seva concepció metodològica com a la seva aplicació a les polítiques territorials. És innovador perquè, per primera vegada, els objectius de qualitat paisatgística definits per l’esmentat Catàleg han estat incorporats en el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, a través de les Directrius del Paisatge. Això és un aspecte molt rellevant –i una referència quasi única a Europa-, que converteix el catàleg en una eina poderosa d’integració del paisatge en el planejament territorial i urbanístic. Cal dir que aquest és un dels principals reptes que planteja el Conveni europeu del paisatge, el primer Tractat internacional que reconeix jurídicament el paisatge i que fou impulsat pel Consell d’Europa i aprovat l’octubre de 2000. En aquest sentit, el catàleg també ha definit criteris i actuacions que també serveixen de base per a les polítiques sectorials, com agricultura, turisme o indústria, per exemple.
Els resultats del catàlegs incorporen la participació ciutadana de manera transversal a l’elaboració del Catàleg, mitjançant diversos mecanismes participatius (sessions informatives, entrevistes als agents del territori, enquesta des del web de l’Observatori, sessio
ns de debat, entre altres). L’objectiu era implicar persones i institucions en les polítiques de paisatge, i alhora identificar i fer emergir aquells valors i aquelles dinàmiques que no són perceptibles des del treball de camp o des del coneixement dels especialistes. Al mateix temps, també es va aprofitar el procés per a educar i sensibilitzar la població en els valors del paisatge.
Els catàlegs representen alhora un esforç rellevant de treball interdisciplinari. Per a l’elaboració de l’esmentat catàleg, l’Observatori del Paisatge va dirigir i coordinar un equip interdisciplinari conformat per especialistes de la Universitat de Girona i de la Universitat Politècnica de Catalunya (geògrafs, arquitectes, ambientòlegs, historiadors i biòlegs, entre d’altres), amb el suport d’un equip especialitzat en processos de participació ciutadana i sota la direcció, coordinació i supervisió de l’Observatori.
El Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines ha de contribuir, en els propers anys, a traspassar les propostes de l’escala territorial a la municipal, introduint el paisatge a la normativa d’urbanisme i edificació i en els instruments de planejament urbanístic, ja que és en aquest nivell on podrien abordar les principals dinàmiques urbanístiques i evitar l’empobriment de la qualitat de la major part dels paisatges quotidians, sobretot el de les perifèries urbanes, els litorals, els de muntanya o els agrícoles.
Més enllà de la seva aplicació a les polítiques territorials, el Catàleg està concebut com un document per a la societat civil, amb múltiples aplicacions per a entitats i institucions de tota mena. En aquest sentit, cal destacar que el mapa de paisatges de Catalunya resultant dels catàlegs ja s’ha incorporat als llibres d’educació secundària obligatòria, entre moltes altres aplicacions que s’estan desenvolupament en aquests moments. Disposar del mapa dels paisatges de les Comarques Gironines, i del conjunt de Catalunya, és molt important perquè constitueix una eina educativa molt poderosa perquè la societat –la gironina i la catalana en general- prengui consciència dels paisatges on viu, de la importància dels seus valors naturals, històrics, socials, productius o simbòlics, així com de les seves singularitats, dels seus riscos o de les seves oportunitats. L’assoliment d’aquest objectiu hauria de considerar-se com un èxit de les persones i les institucions involucrades en aquest compromís.
Més informació: Observatori del Paisatge de Catalunya: www.catpaisatge.net; Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines: www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_cg.php; Mapa dels paisatges de Catalunya: www.catpaisatge.net/cat/cataleg_mapa.php
ACCÈSSIT PREMI TERRITORI
Restauració de l’espai fluvial de la riera de Vallvidrera, Consorci de Collserola, a càrrec de Joan Vilamú (GEN CAT) i Maria Rieradevall (UB)
Riera de Vallvidrera. Gestió d’una conca hidrogràfica petita amb participació ciutadana. Màrian Navarro, Tècnica Consorci Parc de Collserola
Fa anys que s’està treballant en la recuperació de la riera de Vallvidrera. Tot va començar la primavera del 2007 quan, després de diferents intents, es va iniciar el Projecte de Gestió Participada de la Riera de Vallvidrera amb els veïns, organitzacions i entitats de la conca.
El projecte va néixer amb la voluntat de recuperar l’estat natural i ecològic de la riera i el seu entorn i, al mateix temps, recuperar l’interès social per aquest espai. El procés participatiu va ser conduit pel Grup Impulsor del Projecte, constituït pel Consorci del Parc de Collserola, el Grup de recerca FEM del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (DEUB) i l’Associació Hàbitats-Projecte Rius.
Es van posar sobre la taula les principals problemàtiques de la conca i es va elaborar de manera consensuada, un Programa de mesures per tal de millorar l’estat de la riera i complir, així, amb les directrius europees. En aquest procés han participat un total de 40 persones, representants de 17 entitats, a més dels tècnics de les diferents administracions.
Més informació: www.parccollserola.net
PREMI CATALUNYA URBANISME
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Igualada.
Josep Maria Vilanova i Claret, Equip BCpN
Objecte
Planteja la necessitat de que Igualada esdevingui ciutat de ciutats:
– amb un pes poblacional important per liderar el desenvolupament dels sistema urbà de la Conca d’Òdena.
– una capital equipada per servir el conjunt
– una ciutat equilibrada des del punt de vista residencial, industrial i comercial
Objectius de l’Ordenació:
A. Ordenar la ciutat a partir de la millora i densificació dels seus teixits edificats, mantenint els trets bàsics de la seva identitat.
B. Requalificar i incrementar els serveis i equipaments per cobrir les demandes d’una ciutat de 50.000 habitants de dret.
C. Facilitar la transformació de les àrees obsoletes amb una política d’habitatge en la qual es contempli i fomenti l’habitatge assequible.
D. Incrementar l’oferta de llocs de treball, propiciant el pas d’una economia exclusivament industrial a una altra d’indústria i serveis.
ACCÈSSIT PREMI CATALUNYA URBANISME
Pla Especial Urbanístic Parc Ambiental de Bufalvent. Narcís Tusell
L’objecte del Pla especial urbanístic és l’ordenació dels terrenys de l’àmbit del Parc ambiental de Bufalvent, on es desenvolupen les activitats i instal·lacions del Centre comarcal de tractament de residus, que gestiona el Consorci del Bages per a la gestió de residus.
El Pla especial urbanístic té especial cura en integrar els aspectes urbanístics, ambientals i paisatgístics en l’ordenació d’aquesta peça del territori del Pla de Bages, tant en l’anàlisi com en les propostes d’ordenació i les prescripcions normatives.
La superfície de l’àmbit del Pla especial és de 87,66 hectàrees, i està situada al sud del nucli urbà de Manresa, llindant amb el polígon industrial de Bufalvent. Els terrenys es qualifiquen de sistemes: d’infraestructures de comunicació viària (1.30 ha), d’espais lliures (39.63 ha) i d’infraestructures de serveis ambientals (46.72 Ha).
El Sistema de Comunicació viària comprèn el vial d’accés al Centre de tractament, i els terrenys necessaris per la seva millora i restauració paisatgística, els vials interns del Centre, i la previsió d’una futura connexió del Centre amb la vialitat prevista en el Pla Director Urbanístic del Bages.
El sistema d’Espais lliures es qualifica com a Parc paisatgístic, destacant el caràcter de mirador en dos punts elevats, un a tocar del polígon industrial de Bufalvent, i altre al costat de l’edifici d’accés i recepció, que s’aprofita també com a punt d’exhibició del vol del falcó.
El sistema d’Infraestructures ambientals es subdivideix, segons les activitats que s’hi desenvolupen, en:
– Dipòsit controlat clausurat, que compren els terrenys de l’antic abocador, avui clausurat.
– Dipòsit controlat, que compren l’actual dipòsit i els terrenys necessaris per la seva ampliació, amb una capacitat final de 3.365.000 m3.
– Tractament de lixiviats i biogàs, que compren els terrenys on hi ha les instal·lacions de tractament de lixiviats i producció i aprofitament del biogàs
– Altres instal·lacions, que compren els terrenys a l’entrada del Centre, amb les edificacions d’oficines, control d’accessos, magatzem de voluminosos, taller, mirador, etc
-Tractament de residus, que compren els terrenys situats més al sud, ocupats per l’actual planta de compostatge i la seva ampliació, el camp solar de plaques i els terrenys reservats per la futura planta de tractament i valorització de residus.
El potencial de sostre per les instal·lacions mediambientals és de casi 78.000 m2.
La regulació ambiental emana directament dels objectius que, a través del procés d’Avaluació ambiental estratègica del Pla, han estat considerats com a prioritat en la configuració del mateix.
Es concreten en la disposició de les instal·lacions de manera compacta i integrada en el paisatge, el manteniment de les masses boscoses i la conservació, en la mesura del possible, el mosaic agroforestal, i la concentració d’activitats per evitar consum de sòl innecessari.. Ordena convenientment el vial d’accés així com els camins i corriols i n’estableix la mobilitat a fi i efecte de minimitzar els desplaçaments. Estableix el control de contaminants propis de l’activitat. Possibilita el desenvolupament d’activitat d’educació ambiental i procura per la identificació i manteniment dels elements patrimonials preexistents.
L’estudi paisatgístic que forma part del Pla especial urbanístic respon a l’interès per a l’avaluació dels impactes que provocarà l’ampliació de les noves instal·lacions i el nou vas de l’abocador en el paisatge, als efectes de la seva minimització.
L’ordenació del paisatge, com a resultat de l’anàlisi realitzat en les corresponents fitxes d’informació i anàlisi, determina les directrius que s’hauran d’aplicar en el desenvolupament del Pla per tal de que els criteris siguin els mateixos en els diferents àmbits, a fi d’assolir una coherència en el conjunt.
Aquests criteris d’ordenació paisatgística es concreten tant en la conservació i restauració dels espais lliures com en el tractament de les infraestructures mediambientals, així com en la ubicació i el tractament de les edificacions i els seus entorns.
Més informació:
Pla Especial Urbanístic Parc Ambiental de Bufalvent
