La figura de Manuel, sempre serà un referent de volgut i entranyable record, per tots els que ens dediquem a aquest complex exercici de l’urbanisme i l’arquitectura.
El seu repertori d’activitats i compromisos, sempre va ser ample i divers:
– com a professor, va ser el primer catedràtic del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1965), membre fundador del ILAUD (1974) i director i fundador dels estudis del Màster de Paisatge en l’ensenyament de l’arquitectura (1985). (article paisaje y ciudad)
– com arquitecte, fill d’arquitecte i pare d’arquitectes, amb una obra extensa, compromesa i rigorosa, de la que ens va deixar, entre altres, la seva darrera realització a l’església de La Mare de Deu de les Neus al barri de la Mina, on l’any 2009 amb l’AAUC, li varem fer un reconeixement a la seva trajectòria professional. (imatge)
– com a urbanista, amb els seus treballs als anys 60’ en la planificació comarcal de Barcelona, autor dels plans generals de Palma, Múrcia, Ripoll i Tortosa entre altres així com de diferents plans parcials com el PP de l’eixample nord de Múrcia i el PP del temple a Tortosa. D’ell era la frase: “planifica que algo queda”, que tants cops hem fet servir els que ens dediquem a aquesta tasca no sempre fàcil de la planificació urbanística. (entrevista visions 50)
– com a paisatgista, amb els projectes més coneguts de l’ordenació del parc de Vallparadís a Terrassa, en el que prèviament va redactar el Pla Especial del mateix parc, i més recentment en el parc de Sa Falca Verda a Palma de Mallorca. (Parc Vallaparadís)
Però sobre tot en Manuel, va ser sempre un professional compromès amb el seu temps: membre del Grup R (1952), de la junta de govern del COAC (1959-1975), medalla Narcís Monturiol (1992), Creu de Sant Jordi (2001), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (des de 1978), de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i també més recentment amb el seu article: “Eurovegas, vender la dignidad”, que serà per tots una referència del seu compromís (article Eurovegas a elpais 16 07 2012)
Per tot el que ens has deixat: moltes gràcies mestre Ribas
La Junta Directiva de l’AAUC
Pere Molera Picañol
16 abril 2013 @ 10:26
En la mort del professor d’Urbanisme Sr. Manuel Ribas i Piera:
En la dècada dels anys 1970-80, estudio Arquitectura Superior, fora d’edat i professionalment exercint com a Aparellador.
He de confessar que cap professor m’ha marcat tant com el Sr. Ribas Piera a l’hora d’exercir, com a Persona i Arquitecte alhora.
Exercia respecte però no era gens distant, just el contrari. Això feia que el mestre s’apropés a l’alumne i aquest, sense adonar-se’n, manifestés les seves aficions i quins tipus de llibres hi havia a casa seva.
Aquesta captació psicològica del professor sobre l’alumne, feia que, a l’hora de corregir els exercicis, la relació era molt personalitzada. Exercicis, per altra banda, sobre les realitats controvertides de l’Espai Urbà.
M’ha entristit molt la mort del Sr. Manuel Ribas i Piera
Pere Molera Picañol