Urbanisme comparat: Moçambic i Equador

L’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes del COAC (AAUC) reprèn les sessoins d’Urbanisme Comparat.

La primera sessió del 8è cicle de conferències tindrà com a títol “Pla Base – Urbanisme Inclusiu. Exemples: comparació amb Moçambic i amb Equador” i tindrà lloc el proper dimarts 22 de gener de 2019 a les 19h a càrrec de Josep Maria Llop Torné a l’Aula 2 de l’Escola Sert (c. Arcs 1-3, 5a planta).

Cal inscripció prèvia. Cliqueu aquí.

Pla Base – Urbanisme Inclusiu. Exemples: comparació amb Moçambic i amb Equador

Un urbanisme inclusiu suposa que el “dret al pla” és la base del dret a la ciutat. Per aquest motiu es promociona l’ús del Pla Base com una eina de generació del dret a la ciutat.

El Pla Base s’ofereix com un document de planificació integral, física i estratègica. És senzill i flexible. Pretén respondre als desafiaments de la planificació inclusiva a les ciutats intermèdies del món, sense pretendre substituir els instruments oficials, sinó que col·labora a facilitar una planificació posterior més complexa.
Però a més considera que les persones no només són actors de la participació en el planejament i la gestió, reconeixent que tenen coneixement i saber per a ser actius en la seva elaboració, passant a ser considerats protagonistes de l’urbanisme.
Es descriurà la metodologia i els criteris per a l’elaboració del Pla Base. A partir de sis dimensions físiques o urbanístiques i de dos llistats de projectes bàsics o estratègics de desenvolupament que, com a components bàsics del pla, donaran lloc a un únic mapa proposta. Es tracta d’una experiència avalada per una trajectòria que en els últims sis anys ha realitzats trenta-vuit cursos en diverses parts del món, com a part d’un procés d’avanç en l’obtenció d’un planejament per a tots des de la formació però també des de l’acció. La seva instrumentació es compararà amb dos països: Equador i Moçambic.

 

Josep Maria Llop Torné, arquitecte – urbanista, format a l’ETSAB – Universitat Politècnica de Catalunya-. Actual director de la Càtedra UNESCO sobre Ciutats Intermèdies – Urbanització i Desenvolupament; i director de UIA-CIMES Programa de la Unió Internacional dels Arquitectes sobre Ciutats Intermèdies. Va coordinar el 2005-2007 el projecte URB-AL sobre els Instruments de redistribució de la renda urbana. Té el Primer Premi d’Urbanisme de Catalunya el 1999, atorgat per la SCOT, i a més la Medalla del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el 2010, per la projecció nacional i internacional del seu treball en Urbanisme. És professor de les Universitats de Lleida i de Mestratge a la Universitat Politècnica de Catalunya.