“In Memoriam”
Manuel de Solà-Morales 1939-2012
En Manuel ha estat per a tots els que ens ha preocupat i ocupat el fet urbà un referent únic i un exemple a seguir pel seu compromís i determinació vers la societat i la ciutat.
En Manuel ens deixa un ampli i variat repertori de projectes (http://www.manueldesola.com) , però sobretot ens deixa un univers de pensament, configurat a partir de reflexions i conceptes que tenen la virtut de comunicar sintèticament una manera optimista d’entendre la ciutat i la societat, i per tant de practicar l’urbanisme i l’arquitectura.
Volem recordar-lo a través d’alguns d’aquests conceptes recollits en tres documents.
1. La conferència “la urbanitat de l’arquitectura“, http://upcommons.upc.edu/video/handle/2099.2/1236, impartida com a lliçó inaugural del curs 2009-2010 a la Sala d’Actes de l’ETSAB.
2. L’entrevista que li varen fer al diari elPais el 12 d’octubre de 2008 on apareixia el titular “me interesa la piel de las ciudades” http://elpais.com/diario/2008/10/12/eps/1223792809_850215.html
3. Finalment recuperem les paraules amb que comença el seu article “Spazio, tempo e cittá” publicat l’any 1986, que serví d’introducció al llibre “Les formes del creixment urbà, una mena de biblia per als que ens emocionava l’urbanisme mentre estudiàvem….
“Toda la cuestión está en medir el tiempo con el espacio. Como en el baile, en que se describen anillos y distancias en el espacio como formas por las que representamos el ritmo, los pasos del tiempo musical, en la concepción urbanística hay que atreverse también a medir el tiempo sobre el espacio”.
Avui som una mica més orfes. I tenim la responsabilitat de projectar tot aquest pensament heretat cap al futur.
La Junta Directiva de l’AAUC
Joan Pallejà Elias
28 febrer 2012 @ 16:22
Sempre el recordaré com el primer professor d’urbanisme que vaig tenir a la carrera. Potser va ser ell, amb la seva manera d’explicar i viure l’assignatura, que va influir en que jo avui sigui urbanista. Sempre et recordaré i gracies.
Ramon Fortet
28 febrer 2012 @ 16:53
Als qui l’hem conegut com a professor, com a col·lega, com amic i com a olotí d’orígens, ens mancarà la seva lucidesa de raonament, la seva disponibilitat i proximitat; em dol no haver trobat el moment per a agrair-li ho, i per no haver pensat que el temps és breu.
Camil Queraltó
28 febrer 2012 @ 20:37
Es indiscutible el valor de la seva aportació al planejament urbanístic i la projectació de l’espai urbà català i europeu, però sobretot em quedo amb el seu llegat teòric i docent, amb el record de la seva dedicació al Laboratori d’Urbanisme d’aquella convulsa Escola dels anys setanta, i la seva aportació al corpus teòric i crític de la urbanística: des d’aquella meravella impresa anomenada Arquitecturas Bis, fins a les seves darreres lliçons magistrals, passant per les conferències Any.
Que tot plegat faci perdurable el seu record.