Skip to content

3 Comments

  1. Josep M. Vilanova i Claret
    3 setembre 2012 @ 8:33

    El mestre Manuel Ribas i Piera ens dóna una lliçó de compromís professional i social.
    Sento orgull que l’AAUC i la Bienal de Paisatge l’homenatjéssin en vida, i vergonya que el Col·legi no ho hagi fet.

  2. asun navarro garcia, arquitecta
    3 setembre 2012 @ 12:04

    No en vano me precio de haber tenido el privilegio de estar cerca, muy cerca, de “el Sr. Ribas Piera”. Así “…”, enmarcado, porque lo de “sr” cuando se refiere a él, no es un atributo, es una condición intrínseca a su persona.
    Y de nuevo, aprovecho para rendirle públicamente tributo por este artículo, que viene a engrosar todas las enseñanzas que a mi me transmitió. Esta, escolástica, viene a sumarse a todo lo que me enriqueció y cambio definitivamente mi vida, tanto personal como profesional.
    Y se me hace extraño en castellano, así que, MOLTES GRACIES MESTRE I AMIC. AMB TOTA LA MEVA ESTIMACIO, asun navarro

  3. Joan Antoni Paez i Berga
    5 setembre 2012 @ 15:26

    Moltes gràcies, professor i amic, per expressar amb tanta clarividència el que altres veiem però no sabriem exposar.